Messi o Cristiano Ronaldo? La tria també és política

Durant gairebé dues dècades, la rivalitat entre Leo Messi i Cristiano Ronaldo ha estat una de les més emblemàtiques i universals del futbol. No només entre ells, sinó també entre els aficionats a aquest esport. Però i si la inclinació per un o altre no només tingués a veure amb la seva qualitat sobre la gespa sinó també amb la ideologia política i la nostra forma de ser? Un equip d'investigadors ha descobert amb dades que, darrere de cada preferència, sovint s'hi amaga una manera d'entendre el món.

Els autors de l'estudi van demanar a 10.661 persones de 26 estats que puntuessin Messi i Cristiano Ronaldo de l'1 (gens favorable) al 7 (molt favorable). Amb aquestes respostes a la mà, van buscar quins trets de cada persona predien la seva tria.

Per què aquesta rivalitat i no una altra? Perquè és un cas gairebé únic: dos esportistes d'èxit comparable, coneguts a tot el planeta i amb dues imatges públiques oposades. Això la converteix en un «laboratori» ideal per veure fins a quin punt la política s'esmuny en terrenys que, en teoria, no hi tenen res a veure.

El primer que constaten les dades és que les preferències entre els dos cracs canvien molt d'un estat a l'altre. I no sempre com imaginem. Si haguessis d'endevinar quin futbolista prefereixen a Egipte, al Japó o a Finlàndia, l'encertaries?

Abans de mirar les dades, posa't a prova: arrossega cada estat al calaix que creus que el representa. Pista: 8 prefereixen Messi, 7 no es decanten i 11 prefereixen Cristiano Ronaldo.

Com has comprovat, els estats estan força dividits, tot i que, entre aquells que l'estudi contempla, Cristiano Ronaldo s'imposa a més llocs que Messi. Ara bé, l'exjugador del Barça guanya per golejada a dos: Corea del Sud i la seva Argentina natal.

L'avantatge de Messi al seu estat és clarament superior al de Cristiano Ronaldo a Portugal. Concretament, gairebé quatre cops més gran. I de fet, ni tan sols Portugal és l'estat més devot de la seva estrella: Indonèsia, Turquia, Mèxic o Egipte el valoren encara més per damunt de l'exblaugrana.

En el següent gràfic tens els estats ordenats, de l'estat més favorable a Messi al més favorable a Cristiano Ronaldo.

Cal tenir en compte que les anteriors xifres mostren el diferencial entre la valoració d'un i de l'altre jugador a cada lloc. I quan la distància és elevada, això es pot deure al fet que un estat valora amb una gran nota un dels dos davanters o, en canvi, que puntua molt baix l'altre.

Com s'ha vist, Messi s'imposa clarament a l'Argentina i a Corea del Sud. Ho fa, però, per motius dispars. Al seu estat natal, perquè obté la xifra més elevada que cap territori atorga a l'enquesta (un 6,23), mentre que, a l'estat asiàtic, la seva preferència no neix tant de l'entusiasme per l'exblaugrana com del rebuig a Cristiano Ronaldo, que hi rep la pitjor valoració de tota l'enquesta (un 3,54).

Així es pot constatar en el següent gràfic, on cada estat se situa segons com puntua Messi (eix horitzontal) i Cristiano Ronaldo (eix vertical):

Més enllà de les preferències globals per estats, l'estudi troba algunes característiques individuals que, de forma significativa, empenyen a fer que es valori més un o altre davanter. I d'entre els factors que analitza, la ideologia política és el que prediu amb més força la preferència entre els dos futbolistes. Concretament, qui s'autodefineix com a progressista tendeix a puntuar Messi per damunt de Cristiano Ronaldo, i qui té un perfil més conservador s'inclina cap al portuguès.

Això ocorre amb un efecte que és consistent en estats molt diversos: des de democràcies plenes bipartidistes i multipartidistes fins a sistemes de caire més autoritari. Segons els autors, això demostraria que els vincles político-culturals viatgen pels mitjans de comunicació globals fins i tot allà on les condicions polítiques locals no ho provocarien.

Per què la ideologia hauria de fer que preferim un o altre astre esportiu? Darrere de cada preferència, els autors hi detecten dos perfils de valors clarament diferenciats que projecten cada davanter i el d'un i altre encaixen millor amb progressistes o conservadors:

Tot i això, la ideologia no predisposa de la mateixa manera a decantar-se per un o altre futbolista al llarg de la vida, sinó que l'edat ho modula de manera decisiva. En els joves, la correlació entre el posicionament polític i la preferència futbolística és molt pronunciada i, a mesura que augmenta l'edat, l'efecte s'aplana. Posant-hi xifres, quan una persona supera en uns onze anys l'edat mitjana del seu estat, la ideologia pràcticament deixa de predir la seva tria: progressistes i conservadors ja no puntuen millor Messi o Cristiano Ronaldo de forma sistemàtica.

Segons els autors, això suggereix que les generacions més joves s'han socialitzat en entorns de major polarització on la identitat política influeix en molts aspectes de la vida, com en el futbol o la valoració d'ídols que encaixen més amb els seus valors. El següent gràfic permet observar com, a mesura que passen els anys, la diferència de gustos entre progressistes i conservadors s'atenua:

La ideologia és, amb diferència, el factor que prediu amb més força la preferència entre Messi i Cristiano Ronaldo. Tot i això, l'estudi analitza catorze variables en total (dotze d'individuals i dues de cada estat) i sorprèn que la majoria de factors no hi influeixen de manera significativa. No ho fan l'edat, el gènere, l'educació, la classe social, l'empatia, l'interès per la política o el consum de televisió i ràdio, com tampoc la qualitat democràtica de l'estat o el rànquing FIFA de la seva selecció.

En canvi, aquelles persones amb orientació autoritària, amb l'autoestima més alta i que s'informen amb vídeos curts a xarxes (com TikTok), tendeixen a valorar més Cristiano Ronaldo. Al seu torn, aquelles que són més analítiques es decanten lleugerament per Messi.

El següent gràfic mostra el pes de cada variable. Les barres de color marquen si l'efecte de cada variable és significatiu i cap a on (en gris, quan no n'hi ha):

Com es pot comprovar, fins i tot quan l'efecte és significatiu, la diferència no és molt gran. Es tracta d'una enquesta feta a la població general, independentment de si està interessada en el futbol internacional, i molta gent pot no tenir una opinió formada sobre cada jugador i el que representa. A més, altres elements poden influir en la valoració, com la simpatia respecte del Barça i el Reial Madrid, els dos equips des dels quals van forjar la seva major rivalitat. Tot plegat pot contribuir a reduir la magnitud d'aquest efecte.

En tot cas, a banda de la ideologia política, ja s'ha observat com quatre trets individuals sí que ajuden a predir la preferència per a un davanter o altre. En aquests casos, l'estudi proposa hipòtesis per explicar-ne els motius. La clau sempre es troba en la projecció de valors que se'ls atribueix i que encarnen de forma diferent:

Quin interès poden tenir uns investigadors acadèmics en saber si agrada més Messi o Cristiano Ronaldo? A primera vista, sembla que es tracta només de futbol i d'emocions molt personals. Però l'estudi ha fet servir exactament aquesta dicotomia com a eina per mesurar un fenomen molt més global: fins a quin punt la ideologia política ha passat a ser un dels principis essencials que ordenen els nostres gustos i la nostra identitat en àmbits que, en teoria, no hi haurien de tenir res a veure.

Els acadèmics en diuen «alineament identitari». És el mecanisme pel qual les diferents identitats socials i polítiques tendeixen a convergir i, per tant, una ideologia va cada cop més associada a altres trets i preferències aparentment desvinculades. Fins ara, s'havia documentat sobretot als Estats Units, on la polarització estructura cada cop més àmbits de la vida. L'estudi sobre Messi i Cristiano Ronaldo, però, pretén demostrar que es tracta d'una tendència internacional.

Els autors agafen els dos cracs del futbol com a representants de dos clústers de valors oposats i confirmen que els seus seguidors tendeixen a alinear-se amb ideologies polítiques oposades. Això, a més, ocorre en estats amb sistemes polítics de tota mena i no només bipartidistes (com el dels EUA), així com en diferents continents i cultures i en territoris amb un arrelament desigual del futbol. De la mateixa manera, la gent jove estaria més afectada per aquesta ordenació de gustos i preferències en funció de la ideologia, potser pel fet d'haver crescut en un món més polaritzat.

En definitiva, la rivalitat entre Messi i Cristiano Ronaldo serveix als investigadors com a mirall per mesurar fins on ha arribat la política en la nostra manera de mirar el món. Ja no és només una qüestió de futbol (com tampoc no ho és del tot de política). Ara bé, segons la hipòtesi defensada per nombrosos acadèmics, aquesta dicotomia existeix també en molts més àmbits com el del consum de begudes, de llibres, de música, etc. La ideologia, cada cop més al centre de les nostres vides.